
En el context del processament d'aliments i les indústries relacionades, els mètodes de classificació es poden classificar en diversos tipus, cadascun dels quals té finalitats específiques en funció de les característiques dels productes que es classifiquen:
Classificació òptica: La classificació òptica utilitza càmeres i sensors per analitzar les característiques visuals dels productes alimentaris, com ara el color, la mida i la forma. És molt eficaç per a la classificació en funció d'atributs de qualitat com ara la maduresa, els defectes i els materials estranys. Alguns exemples inclouen la classificació de fruites, verdures i cereals.
Classificació per gravetat: La classificació per gravetat es basa en el principi de densitats variables dels materials. Implica passar productes a través d'un corrent d'aire o aigua on els elements més lleugers o més densos es separen en funció de la seva flotabilitat o atracció gravitatòria. Aquest mètode s'utilitza habitualment per classificar grans, llavors i fruits secs.
Classificació mecànica: La classificació mecànica implica mecanismes físics com ara cintes transportadores, corrons i sedàs per separar productes segons la mida, el pes o la forma. Sovint s'utilitza per a materials a granel com ara fruits secs, llavors i fruites seques.
Classificació electromagnètica: La classificació electromagnètica utilitza camps electromagnètics per detectar i separar materials metàl·lics i no metàl·lics. És essencial per classificar metalls i altres materials en aplicacions de reciclatge i industrials.
Classificació magnètica: La classificació magnètica utilitza imants per atraure i separar materials magnètics dels materials no magnètics. És eficaç per separar metalls ferrosos dels metalls no ferrosos en processos de reciclatge.
Classificació per flotació: La classificació per flotació utilitza el principi de les diferències de densitat per separar materials en líquids, on els materials més lleugers suren mentre que els materials més pesants s'enfonsen. S'utilitza habitualment per separar minerals i menes.
Classificació basada en sensors: La classificació basada en sensors inclou diverses tecnologies com ara raigs X, infraroig proper (NIR) i imatges hiperespectrals. Aquests sensors detecten propietats químiques o estructurals específiques dels materials per a una classificació precisa, sovint utilitzada en la classificació de plàstics, minerals i productes alimentaris.
Cada tipus de mètode de classificació ofereix avantatges únics segons l'aplicació, cosa que ajuda a optimitzar l'eficiència, garantir la qualitat del producte i satisfer els requisits específics de la indústria en diversos sectors, des de l'agricultura fins al reciclatge i la fabricació.
En la classificació de bitxos, la classificació òptica és el mètode més utilitzat per la seva eficàcia en l'avaluació del color, la mida i la forma dels bitxos. Els classificadors òptics equipats amb càmeres d'alta resolució i algoritmes de programari avançats poden diferenciar amb precisió entre diversos tons de pebrots vermells i verds, garantint que només es seleccionin els pebrots madurs i visualment atractius per al seu processament i envasament posteriors. Aquesta tecnologia també ajuda a detectar defectes com ara contusions o talls, i pot eliminar materials estranys com tiges o fulles que puguin estar presents. En general, la classificació òptica millora el procés de control de qualitat dels bitxos automatitzant les tasques d'inspecció i classificació amb precisió i eficiència.

Data de publicació: 14 d'octubre de 2024